Suport al Tractat sobre la Prohibició de les Armes  Nuclears

Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears

Imprimir

Aquest Tractat entra en vigor avui després d’haver aconseguit les 50  ratificacions necessàries per fer-se efectiu 

L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez ha participat aquest matí a l’assemblea  d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau on s’ha aprovat una Declaració de benvinguda a  l’entrada en vigor del Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears. 

La reunió ha tingut lloc el dia que entra en vigor aquest Tractat, després que més de 50  estats l’hagin signat i ratificat. El Tractat va ser aprovat per les Nacions Unides el juliol  de 2017, després d’anys de demanda de la societat civil i de les reivindicacions dels  supervivents dels bombardejos i els assaigs nuclears. L’entrada en vigor del Tractat és  una fita històrica i suposa que les úniques armes de destrucció massiva que no estaven  encara prohibides ho estiguin, com ho estan les armes químiques i les biològiques.  

L’assemblea ha expressat el seu compromís amb un món més just, en pau i nuclearment  desarmat, aprovant una declaració que celebra l’entrada en vigor del Tractat i insta els  estats a comprometre’s amb aquests procés de desarmament.  

D’altra banda, a la reunió s’ha parlat de la campanya “Ciutats de Pau”, una iniciativa  impulsada per diverses organitzacions de suport al Tractat de Prohibició de les Armes  Nuclears, que convida als municipis a aprovar una moció demanant als seus governs  estatals que signin el Tractat.  

Actualment hi ha al món més de 13.000 armes nuclears, la majoria d’elles amb una  capacitat destructiva molt superior a les bombes que l’any 1945 van destruir Hiroshima  i Nagasaki. La campanya fa referència a l’amenaça que suposen aquestes armes per a  les comunitats d’arreu del món i manifesta el dret de tots els ciutadans i ciutadanes del  món a viure en un món lliure d’aquesta amenaça. Així mateix adverteix que qualsevol  ús d’una arma nuclear, ja sigui deliberat o accidental, tindria conseqüències  catastròfiques, de llarg abast i duradores per a les persones i el medi ambient. Per això, 

fa una crida als governs dels estats a signar i ratificar el Tractat. 

La nova comissió executiva impulsarà el pla d’acció per 2021 

L’assemblea, que ha estat presidida per el president de la xarxa Josep Mayoral, ha  aprovat la composició de la comissió executiva pel període 2021-2023. A més de Gavà,  està formada pels municipis de Calella, Figueres, Flix, Granollers, Igualada, Manlleu,  Sant Feliu de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. 

Així mateix, també s’ha aprovat el Pla d’acció de la xarxa, que està alineat amb els  eixos de treball de l’organització internacional Mayors for Peace. Entre d’altres punts,  es preveu consolidar i ampliar la xarxa de municipis compromesos, elaborar i  implementar agendes locals de pau i convivència i encoratjar els municipis a unir-se a la  campanya «Ciutats de Pau» 

Pel que fa a les accions dutes a terme en els darrers mesos, s’ha valorat positivament la  creació de la secció europea, que es va constituir el novembre de 2019 a Hannover.  Presidida per l’alcalde de Granollers i amb l’alcalde de Manchester com a vicepresident,  la secció europea té la seu a Granollers i impulsa la coordinació de projectes compartits  entre ciutats europees per fomentar la cultura de pau i cercar partenariats amb altres  entitats i organitzacions. 

També s’ha destacat la commemoració, el 2020, del 75è aniversari dels bombardejos  atòmics. Tot i les dificultats sobrevingudes a causa de la Covid-19, s’ha pogut celebrar  esdeveniments en record de les víctimes i de sensibilització per a la prohibició de les  armes nuclears. 

Una xarxa mundial de més de 8.000 ciutats 

Actualment, l’organització internacional Mayors for Peace agrupa més de 8.000 ciutats  de 165 països i regions d’arreu del món, que tenen com a objectiu el treball en favor de  la pau, el desarmament i especialment l’eliminació de les armes nuclears. A Catalunya  hi ha més de 200 municipis, entre ells Gavà, que són membres de la xarxa, una mostra  clara de la fortalesa i el dinamisme del municipalisme català en l’àmbit de la cultura de  pau, la solidaritat i la defensa dels drets humans.