Segons l’estimació d’avanç que elabora l’Idescat i que recull la Nota de Conjuntura Econòmica del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, l’any 2020 l’economia catalana va retrocedir un 11,4%, un descens similar al de l’economia espanyola (-11,0%) però superior al de la zona euro (-6,8%).

Aquestes diferències s’expliquen sobretot per l’evolució epidemiològica i per les diferències en l’estructura productiva. La major afectació de la pandèmia ha requerit mesures de contenció més severes que han limitat la mobilitat i l’activitat. També ha estat determinant el pes més elevat a Catalunya de les activitats més exposades a la interacció social, i en particular la importància del turisme estranger. La crisi sanitària del 2020 frena així un cicle de 6 anys de creixement ininterromput, en què el PIB català havia crescut un 2,8% de mitjana, gairebé un punt percentual per sobre del de la zona euro.

El quart trimestre del 2020 el PIB de Catalunya ha disminuït un 9,6% interanual i un 0,5% intertrimestral. Aquest retrocés  s’emmarca en un context d’empitjorament de la pandèmia, tal com ha passat a gran part dels països europeus. El darrer trimestre del 2020 el PIB de la zona euro va experimentar una caiguda mitjana del 0,7% intertrimestral i s’han observat caigudes notables a França  (-1,3%) i a Itàlia (-2,0%). Amb tot, la reducció a Catalunya ha estat de molt menor magnitud que les registrades durant el primer trimestre (-5,8% intertrimestral), i sobretot durant el segon trimestre (-17,0%).

Per al 2021, l'FMI preveu que la zona euro experimenti un creixement del 4,2% i Espanya d’un 5,9%. A Catalunya, segons les darreres previsions macroeconòmiques del Govern de la Generalitat, es preveu que l'augment del PIB el 2021 se situï en una forquilla entre el 4,5% i el 7,7%.

Retrocés més moderat del sector agrari i la indústria 

En el conjunt de l’economia catalana la recuperació iniciada el juny no s’ha consolidat el quart trimestre, si bé la conjuntura presenta un caràcter desigual per sectors. Cal, però,  tenir present el caràcter preliminar d’aquestes dades d’avanç, ateses les dificultats estadístiques per capturar la dinàmica d’activitat derivada de la pandèmia de la COVID-19; en aquests moments, per a l’estimació del PIB del quart trimestre l’Idescat encara no disposa d’alguns dels principals indicadors d’activitat del desembre, en especial, l’índex de producció industrial (IPI) o l’indicador d’activitats del sector serveis (IASS).

El VAB del sector agrari és el que mostra una menor caiguda  (-0,8% interanual), mentre que la indústria també registra un millor comportament que altres sectors i modera el descens del seu VAB fins a un 5,0% interanual. La producció industrial ha seguit un to menys negatiu, si bé s’observen diferències importants per subsectors, amb un creixement destacat el novembre a branques com la indústria química (12,0% interanual) o els altres productes minerals no metàl·lics (10,2%). També destaca la millora al material de transport, que ha reduït molt el descens del mes d’agost. En el cas de la construcció, la caiguda del VAB el quart trimestre s’accelera fins a un 15,5%, ja que situació d’elevada incertesa econòmica redueix o ajorna les decisions d’inversió.  

Els serveis mostren una recuperació molt desigual per branques

 El VAB dels serveis experimenta un descens d’un 10,8% interanual el quart trimestre , amb una evolució molt desigual per branques d’activitat. El comportament menys dinàmic correspon a aquells serveis que impliquen més interacció social i que segueixen més afectats per les restriccions, en particular els serveis d’allotjament, la restauració, el comerç i les activitats artístiques i el lleure. En canvi, s’observa una millora en les activitats professionals i tecnològiques, i en els serveis de no mercat (administració pública i sanitat).

Dins dels serveis, el sector del turisme continua en una situació excepcional marcada per la paralització dels fluxos turístics mundials, ateses les restriccions a la mobilitat internacional. L’afluència de turistes estrangers ha caigut un 79,4% anual al període gener-novembre, amb una davallada més intensa del turisme estranger, mentre que el turisme intern mostra una evolució menys negativa.

La taxa d’atur puja fins a un 13,9% el quart trimestre i l’ocupació disminueix un 4,0%

El quart trimestre l’ocupació es va reduir al mateix ritme que el tercer (4,0%), amb un descens absolut de 137.600 persones ocupades respecte al mateix període del 2019. L’afiliació a la Seguretat Social va caure un 2,2% interanual durant el quart trimestre, tot  i que cal tenir en compte que l’ocupació EPA i l’afiliació computen com a ocupats les persones afectades per un ERTO. El deteriorament de l’activitat queda recollit per l’evolució del nombre d’hores treballades (procedent de l’EPA), que van retrocedir durant el quart trimestre un 7,3% interanual, un registre més moderat que el -29,8% i el -9,6% interanuals del segon i tercer trimestre, respectivament. La taxa d’atur ha pujat a Catalunya des d’un 13,2% el tercer trimestre fins a un 13,9% el quart (fa un any era d’un 10,4%).

En mitjana del 2020, l’ocupació va disminuir un 3,0%, el retrocés més fort des de l’any 2012, però menor del que s’esperava i molt inferior a les caigudes de l’ocupació registrades en altres recessions, en bona mesura gràcies a l’ús dels ERTO. La taxa d’atur mitjana del 2020 va ser d’un 12,6% (11,0% el 2019).

En aquesta Nota de Conjuntura, s’inclouen dos requadres amb anàlisis específiques sobre “El Compte Satèl·lit del Turisme de Catalunya” i “El PIB i el PIB per habitant de les demarcacions territorials l’any 2018”.

Fuente: Govern de Catalunya