El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica culmina el segon any del Pla de fosses 2023-2025 amb la intervenció de 28 fosses arreu del territori i l’exhumació de les restes òssies de 26 víctimes del període de la Guerra Civil i el franquisme. “La recuperació de la memòria és un dret per a les famílies de les víctimes, però alhora és un deure que tenim com a societat”, ha afirmat el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez. 

“Les intervencions són clau per garantir que les víctimes no quedin a l’oblit i per avançar en el reconeixement de les famílies”, ha destacat Menéndez. I ha expressat “un profund agraïment a tots els equips de tècnics i professionals implicats

– historiadors, antropòlegs, arqueòlegs i genetistes –, que treballen de manera exemplar, amb rigor, sincronització i vocació de servei públic”. 

Les actuacions han tingut lloc a prop d’una vintena de municipis: Bovera, Artesa de Segre, Almatret, Móra la Nova, Bellaguarda, Alòs de Balaguer, Sant Joan de Vilatorrada, Gurb, la Granadella, Sant Romà d’Abella, Soses, Corbera d’Ebre, Móra d’Ebre, la Baronia de Rialb, Ascó, Artesa de Lleida, Ventalló i Castellfollit de Riubregós.

En el transcurs de l’any, a més, s’han retornat les restes identificades d’un soldat republicà a la seva família. Es tracta de Josep Bellet Pérez, la primera persona identificada de la fossa del cementiri de Salomó (Tarragonès), intervinguda el 2020. Josep Bellet és la 26a persona identificada a Catalunya gràcies al Programa d’identificació genètica impulsat pel Departament el 2016, que compta amb més de 4.000 mostres d’ADN.

Així mateix, s’han reinhumat les restes òssies no identificades als cementiris de Vilanova de Meià, Cogul i Salomó, en les condicions de dignitat que durant la Guerra Civil i la dictadura franquista es van negar a les víctimes i a les famílies. Els cementiris estan senyalitzats per la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica, amb informació contextualitzada sobre la situació històrica de les fosses i les actuacions que s’han dut a terme per exhumar-les.

També s’han dignificat les fosses del prat de Sant Clem i del prat del pont de la Plana de Mont-ros, ambdues a la Torre de Cabdella.

Pel que fa al Cens de persones desaparegudes, s’han donat d’alta 327 casos nous, fet que augmenta la xifra de registres, fins a assolir els gairebé 8.000.

Sobre el Mapa de fosses, la Direcció General de Memòria Democràtica ha ampliat i actualitzat la informació disponible, fins a arribar a les 969. Les fosses estan validades i publicades, i es poden consultar al web del Banc de la Memòria Democràtica de Catalunya.

Previsió per al primer trimestre de 2025

Les actuacions arqueològiques previstes per al primer trimestre de 2025 seran als municipis de Vila-sana (Pla d’Urgell), Ascó (Ribera d’Ebre), Alentorn i Artesa de Segre (Noguera), Corbera d’Ebre (Terra Alta), Gandesa (Terra Alta), Cabra del Camp (Alt Camp), la Fuliola (Urgell) i Ullastrell (Vallès Occidental).

Per elaborar la programació de les actuacions en fosses se segueix una escala de prioritats que ordena la necessitat d’actuació en funció de tota una sèrie de criteris tècnics, com la distribució territorial, el risc de desaparició de la fossa o la informació disponible.

Balanç històric del Pla de fosses

L’anàlisi retrospectiva de les intervencions del Pla de fosses de la Generalitat de Catalunya és la següent:

1. 25 fosses excavades abans de la implementació dels plans de fosses (2004-2017).
2. 25 fosses excavades al Pla de fosses 2017-2019.
3. 28 fosses exhumades al Pla de fosses 2020-2022.
4. 45 fosses exhumades al Pla de fosses 2023-2025 (en curs).

En el còmput global, s’han excavat 123 fosses, a més de les restes en superfície recollides als escenaris de la batalla de l’Ebre i altres indrets on es van registrar fronts de guerra. Des de 2008 fins a l’actualitat s’han registrat 236 troballes de restes superficials, amb un pic de 36 troballes registrades el 2023 i 20 troballes l’any 2024.