Definir el futur de l’av. Eramprunyà  i la plaça Catalunya

Definir el futur de l’av. Eramprunyà i la plaça Catalunya

. Durant un mes, la ciutadania va poder fer arribar les seves  propostes a informadors de carrers, a través d’un qüestionari

  digital i en el decurs de tres itineraris participatius. 

. Els serveis tècnics analitzaran la viabilitat de les aportacions  per valorar la seva incorporació al projecte. 

Un total de 704 ciutadans i ciutadanes han intervingut en el procés participatiu  impulsat per l’Ajuntament per recollir les propostes de millora dels espais i usos  què haurà de contemplar el projecte de remodelació de l’avinguda d’Eramprunyà  i la plaça de Catalunya. Una intervenció que compta amb una primera inversió  de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 2,5 milions d’euros. 

L’alcaldessa Gemma Badia ha agraït l’alta participació i ha posat en relleu que  “més de la meitat de les 700 persones participants viuen a la zona, cosa  que vol dir que aquesta remodelació és un projecte de barri i un projecte  de ciutat”.  

Badia ha afegit que “de les propostes recollides, moltes d’elles coincideixen  amb allò que, com Ajuntament, volem d’aquest espai, si bé altres és han  sorprès positivament. El més important és que la ciutadania ha pogut  opinar, ha pogut exposar les necessitats que troben imprescindibles per  aquest eix tan important de la ciutat. Ara treballarem perquè es puguin  veure reflectides aquestes prioritats en aquest projecte que esperem  començar a executar el pròxim any”.  

En un exercici de transparència, l’Ajuntament ha fet públic els resultats d’aquest  procés participatiu, que es poden consultar a la plataforma digital Gavà participa,  Gavà decideix. Ara, totes les aportacions seran avaluades pels serveis tècnics, 

que comprovaran la seva viabilitat per incorporar-les, si escau, al projecte d’Espai  Públic. El pròxim mes de maig, es preveu tenir enllestit el document de criteris  que definiran la transformació de l’avinguda d’Eramprunyà i la plaça Catalunya, moment en què també es farà públic aquest document i que serà el punt de  partida per a la redacció del projecte executiu de la primera fase. 

Tres canals de participació 

Durant un mes, del 26 d’octubre al 26 de novembre, la ciutadania va poder fer  arribar les seves propostes per convertir el principal eix urbà del nord de la  ciutat en un espai més còmode, amable i de més qualitat a través dels tres  canals oberts per l’Ajuntament: 

✔ 507 persones van respondre els qüestionaris que els facilitaven  informadors de carrers.  

✔ 170 persones van omplir el qüestionari digital habilitat a la Plataforma  “Gavà participa, Gavà decideix”. 

✔ 27 persones van participar en els tres itineraris participatius organitzats. Un d’aquests espais de trobada ciutadana per compartir i  recollir opinions, comentaris i aportacions va estar adreçat específicament  a l’alumnat de l’Institut Bruguers.  

Quant al perfil de les persones participants, i pel que fa al gènere, el 50% dels  participants han estat homes, mentre que les dones representen el 49,86% de la  participació total i un 0,14% són persones no binàries. 

Per edats, el grup més nombrós ha estat el de persones de 26 a 45 anys (el  33,95%), seguit de prop pel grup de 45 a 65 anys (el 30,4%). 

El procés participatiu ha comptat amb la perspectiva i les opinions vivencials  de les persones que coneixen l’espai i en fan ús de manera habitual.  Destaca el fet que més de la meitat de les persones participants viuen a la zona  on s’intervindrà o en les proximitats: el 34,23% a Can Tintorer - Can Badosa - 

Les Ferreres, i el 18,47% a la zona de plaça Catalunya - Can Pere Bori. El 46,3%  resideixen a altres barris del municipi (un 12,5% a Bòbiles- av. Diagonal- Santa  Teresa- Les Colomeres) i l’1% restant no són veïns de Gavà. 

Els resultats del procés 

En relació amb l’avinguda d’Eramprunyà... 

En tots els canals de participació ciutadana, un dels aspectes més importants i  coincidents va ser la demanda de més places d’aparcament, una de les  problemàtiques que més afecta els veïns de la zona pels pocs habitatges amb  pàrquing propi i l’escassa oferta de places de lloguer. 

També es posa en relleu la necessitat de millorar la pavimentació i  diferenciar-la per usos, amb una delimitació més clara del carril bici, així com  unes voreres més proporcionades a les necessitats i sense desnivells per  millorar l’accessibilitat. 

S’insisteix, a més, en la millora de la il·luminació, i en una major cura dels  espais verds, amb una bona limitació i usos d’aquests. 

La neteja i el manteniment també és un aspecte transversal. S’incideix  principalment en la preservació de l’espai i en la minoració les pràctiques  incíviques, com ara els vehicles estacionats indegudament o la poca cura dels  espais verds. 

També s’aborda la necessitat de garantir una mobilitat sostenible, tenint en  compte les necessitats actuals i buscant l’equilibri i el repartiment equitatiu de  l’espai per a les diferents modalitats de transport que hi han de conviure.  En aquest sentit, s’identifica una mala convivència entre la mobilitat a peu i en  bici o patinet, que comparteixen espai. També s’alerta de la perillositat  d’algunes cruïlles i passos de vianants per la poca visibilitat.

Les persones participants valoren positivament que incidir en la  peatonalització de la zona milloraria i posaria en relleu els equipaments  existents, com ara el Parc Arqueològic, l’Institut Brugues i la Biblioteca Marian  Colomé. També la necessitat d’incidir en la vigilància i presència policial, així  com de millorar-ne la visibilitat amb la senyalització necessària i realçant la  seva riquesa cultural i arquitectònica. 

En relació amb la plaça Catalunya... 

Per millorar els usos de la plaça, es coincideix en la necessitat de millorar i  ampliar l’arbrat i espais verds, perquè tingui un major protagonisme, així com  potenciar aquest espai com a zona d’estada i repòs, fent-lo més inclusiu i  intergeneracional. 

També es desprèn la preocupació per la inseguretat que generen els  accessos, per la percepció que es té més d’una rotonda que d’una plaça, pel  seu aïllament i la densa circulació. En aquest sentit, es demana millorar la  seva integració amb l’entorn per afavorir la dinamització d’aquest espai. 

Potenciar la pràctica esportiva és un altre dels elements a tenir en compte,  especialment per a la gent jove que fa un ús intensiu de la plaça tenint en  compte la proximitat de l’Institut. També hi ha un alt interès per mantenir i  millorar el parc infantil. 

Pel que fa a la mobilitat, es demana un equilibri entre l’espai destinat a  vehicles i als vianants, la manca de places d’aparcament per a residents i  persones amb mobilitat reduïda, i la necessitat d’incidir en elements  pacificadors del trànsit. La millora de la connexió amb les xarxes de carril  bici, amb la reordenació i regulació de les cruïlles de la plaça, i la potenciació  dels itineraris escolars també propiciarien una mobilitat més segura i  sostenible. 

Altres aspectes generen opinions contraposades, com és el cas de la font.  Hi ha persones que defensen la seva continuïtat, pel seu valor històric i  patrimonial, però amb una millora del manteniment, mentre que altres  consideren que és un element antic que genera soroll i on proliferen els insectes. 

Tampoc no hi ha consens quant a la importància d’habilitar una zona per a  gossos, si bé aquest espai podria contribuir a minorar les pràctiques incíviques  d’alguns propietaris, ni sobre la idoneïtat que aculli el mercat setmanal i la  fira d’atraccions de la Festa Major. Per una banda es considera que l’espai la  plaça ha de ser un espai polivalent on han de conviure diferents usos amb les 

zones d’estada i, per l’altra, que aquests esdeveniments generen soroll i  problemes de mobilitat i estacionament.

Fuente: Ajuntament de Gavà